Un domini .art és quelcom més que un caprici

Com pots llegir a la secció «Qui sóc» i al meu perfil d'Instagram, a més de creatiu quant a obres, sóc creatiu en el terreny de la comunicació, on fa més de quinze anys que treballo.

Record com si fos avui el dia que vaig comprar el meu primer domini amb el meu nom, per apuntar a un bloc on pensava que publicava idees que mereixia la pena compartir, i l'esdevenir de la vida em va fer publicar un llibre el 2014 amb què pensava que eren els millors articles.

Aquell primer domini va aportar valor al contingut, va ajudar a trobar aquella primera pàgina web a Internet i va crear una reputació en línia que em va fer arribar on mai vaig pensar que arribaria.

Disculpa aquest rotllo introductori, però resulta que una cosa tan senzilla com un domini, una adreça web, és com una porta d'entrada amb un cartell lluminós, ia les persones creatives de vegades ens costa concretar, donar per finalitzat un quadre, o quedar satisfetes amb la feina que per a altres persones és interessant. Una cosa així em va passar fa uns dies, quan em vaig preguntar si vaig fer bé en crear aquesta web i triar el domini «elartedeLaFleur»; en una altra entrada ja deixava caure que el meu impostor em deia a l'orella que podia sonar una mica pompós, gairebé arrogant, pensar que el que publico aquí és art.

I resulta que em vaig disposar a comprar un domini .ART per a uns amics i —en la meva línia de replantejar-me i qüestionar-me tot—, vaig pensar «I si compr un domini .ART per a jo?». Dit i fet.

El quadre 'Donne's Inferno', al qual hi pots accedir fent clic damunt

 

 

Bé, dit i fet no, perquè com deia abans, la concreció no sol ser un fort de les persones creatives i digues voltes i voltes a quin podria ser aquest domini. Al final, com sol passar amb tot allò autèntic, vaig anar a allò essencial, al nom i al lloc que més ha influït en allò que les persones visitants trobaran a la web: Mallorca. 

La temàtica de moltes de les meves obres, juntament amb la meta-idea que subjau en tot, com és la relació de les persones amb les illes i com a illes (des de la sèrie Lost, de la qual prenc el nom de LaFleur, fins al poema de John Donne, que m'ha servit per donar nom a obres com Donne’s Inferno) té relació directa amb l'illa on vaig néixer, vaig créixer, ia la que vaig tornar el 2013. Irònicament, la meva primera exposició va ser en una altra illa que no era la meva, però illa al cap i a la fi.

Així, ara aquesta web té dues portes dentrada, com són elartedeLaFleur.es i la nova direcció: LaFleur-Mallorca.ART. Qui sap si amb el temps no es converteix en el domini principal, i no només en un caprici que no té res de caprici.

Si cerques dominis per a la teva web, allotjaments, com construir la teva web, escriu-me i en xerram.