Una corda de brea separa el mar de la sorra, la força de les onades de la tranquil·litat duna costa inert i pacífica.
Obra metafòrica en què s'intueixen fronteres i límits, una manera de preservar i protegir un espai pla, sense alts i baixos i erm, del caos, les anades i vingudes que descol·locaran aquesta disposició, que alteraran l'atmosfera que ha costat tant apaivagar.
Com en les relacions personals i professionals, hi ha qui és corda, frontera, que sosté la tensió de l'impuls del mar per mantenir la calma d'una sorra deserta.
Fitxa tècnica
Mixta sobre llenç
20x50cm