Quan vaig començar a maquetar aquesta web, pensava únicament a mostrar peces i pintures, perquè han estat una de les mostres de creativitat que més anys m'ha costat assumir, respectar-me i, finalment, mostrar.
Tot i això, des de fa més de vint anys, em dedico a la comunicació i l'estratègia, i he anat publicant fotografies en diferents perfils d'Instagram i emmagatzemant-los en carpetes virtuals i al meu Flickr. En moments de baixada o de necessitat d'un canvi, acostumo a resetejar la meva presència en xarxes i tanco alguns perfils o elimino totes les publicacions que havia compartit, sempre conservant les imatges. Aquesta fototeca és un mapa d'idees i sentiments molt potent, i és un patrimoni material que val la pena conservar.
Al llarg de tants anys, he acumulat moltes imatges, i he vist que una de les tòniques —mai millor dit— és que accentuo alguns moments o llocs prescindint del color i deixant que sigui el blanc i el negre qui deixi protagonisme a altres elements. De vegades, per acabar de posar el focus sobre un element, conservo el color només d'un dels aspectes de la imatge, i per mostrar un botó:

Aquesta fotografia és recent, i ja es pot veure a la secció de Fotografies > Fotografia en blanc i negre, juntament amb altres més antigues i altres més modernes. De moment, la secció de fotos en blanc i negre és l?única subcategoria dins del grup genèric de fotografies, encara que és possible que en un futur classifiqui més fotografies amb altres motius. Justament aquesta imatge recent té a veure amb aquest moviment, amb aquesta progressió quant a fotografia, trencant el paviment i deixant que brotin flors, com una primavera que s'obre camí i que sempre és millor compartida.
Si vols compartir-la i estàs interessat/da en alguna de les fotografies que apareixen en aquestes seccions, escriu-me i triam formats.
