Fa uns anys, quan vaig viure a València, vaig anar a diverses exposicions de cartelleria. Dues de les que més em van impactar van ser una titulada «1900. L'origen de l'art publicitari», a la Fundació Bancaixa (aquí la fitxa), amb obres de Chéret, Mucha, Tolosa-Lautrec, Steinlen, Hassall, Bradley, Parrish o Penfield i entre els espanyols Casas, Rusiñol, Riquer, Gual o Cidón. La segona de les exposicions que millor recordo va ser una exposició sobre cartelleria social als anys 80 i 90, però no sé ubicar-la, potser fos a La Nau, al Centre Octubre o en una altra ubicació. Sí que recordo la potència dels missatges amb una imatge i un text, cosa que havia de ser com allò de Bassat de «el crit a la paret o el cop de puny a l'ull».
Després de molts anys de creativitat dins de la comunicació, cou veure que hi ha esdeveniments d'art sense comunicació proactiva, com el cas dels MAAD Valldemossa i el seu Nit de l’Art, que sembla que se celebrarà el 28 d'agost, però de la qual no hi ha informació a la web municipal, ni als seus perfils socials; òbviament, hom no hi va on no el conviden. Un bon amic em va comentar que podria ser per no fer massa efecte trucada, perquè el pàrquing a Valldemossa és un desastre, i vaig pensar que és un exemple de mala gestió de polítiques públiques: en comptes de solucionar el pàrquing llogant un terreny o noliejant busos, prefereixen fer un esdeveniment low level.
Però no és el cas més cridaner a nivell comunicacional de les Nits de l’Art recents, no. El cas de la Nitx de l’Art de Felanitx i la seva falta de programa i cartell o pòster és un altre més greu.
Concursos de cartelleria: baix cost i elevat impacte
Vaig treballar durant uns anys en un ajuntament on es premiaven propostes de cartelleria, cert és que a un preu molt baix, cosa que reduïa la qualitat de moltes obres. Tot i això, artistes emergents i altres consagrats van ser premiats amb les seves propostes i encara avui quan em trobo amb algun d'ells parlem de les seves fantàstiques propostes; d'algun encara conserva cartells. Com és possible que la Nit de l’Art de Felanitx no comptés amb un cartell amb les indicacions bàsiques del seu Nitx? On podrien consultar les persones visitants un itinerari, un mapa del centre de la vila amb la indicació dels espais expositius? Per què aquesta manca de cura cap a visitants, artistes i espais?
Felanitx, bressol de grans artistes —obviarem a Miquel Barceló, ja que em quedo amb Andreu Maimó i els seus preciosos quadres i gravats o amb Rafel Roig i els seus colors—, presenta un esdeveniment d'art sense una creativitat que li doni forma, que «totemitzi» un esdeveniment com aquest, en què molta gent ha dedicat moltes hores i dies i setmanes. Quan pot costar organitzar un concurs entre artistes del municipi i gratificar econòmicament aquesta obra perquè sigui el cartell de la Nitx de l’Art? Potser la pregunta sona millor a la inversa, quants diners haurà perdut el municipi, els seus artistes i els seus restauradors, per la mala comunicació de la Nitx de l’Art, que no comptava ni amb un programa ni amb un cartell?
Un cartell és molt més que una imatge
La comunicació d´esdeveniments d´art és una de les més delicades. Saps que hi ha artistes, galeristes i públic en general que consumeixen art, que miraran aquesta creació amb ulls artístics. Tot i això, tots som conscients que hi ha productes de la comunicació que es creen per ser útils, i no per ser analitzats o contemplats. És per això que, en cas que ajuntaments o altres institucions vulguin crear un cartell per anunciar un esdeveniment o exposició relacionat amb l'art, poden optar amb un cartell informatiu més o menys pla, però útil. La informació bàsica, com l'edició d'aquesta Nit de l’Art, la data i l'hora, qui l'organitza, col·laboradors i la web on trobar més informació (a més d'un QR als pòsters físics) són l'ABC de la comunicació d'esdeveniments.
Tinc la sort d'haver dissenyat centenars (ja no sé si milers) de cartells per a organismes públics, partits polítics, institucions educatives, empreses de serveis, etc. i avui segueixo col·laborant amb organitzacions artístiques, com la fantàstica Art amb B, per als que estic creant els seus cartells més recents. Com a professional de la comunicació sempre recomano aquest treball offline i també online, perquè com vaig publicar a una altra entrada, una mala comunicació d'art ens afecta a tots. Un cartell no omplirà el teu esdeveniment, però sense un bon cartell i comunicació, el teu esdeveniment punxarà segur.