Seria fantàstic que fos com a Matrix, que poguéssim descarregar arxius a la ment i reduir-ho tot a dades, o com a Black Mirror, guardar la nostra ment i records en un dispositiu perquè no es podreixi, com tot el que és orgànic.
No obstant això, vist de l'altra banda, té el seu punt d'exclusivitat ser contenidors de records, d'idees, d'una essència que (encara) no es pot descarregar, perquè ho fa únic i amb data de caducitat.
L'única cosa té molt valor i expressar-ho en forma artística és una manera de conservar-ho en format físic. I això és el que vaig voler expressar amb aquesta peça, on es pot veure un fragment de rostre, amb un ull en blanc, i un cable USB 2.0. abocant des del nas, buscant un port on carregar o descarregar informació, com aquestes vies que s'utilitzen en medicina per aportar oxigen.
Fitxa tècnica
Peça de ceràmica amb pintura acrílica