Aquesta peça és una intervenció amb tècnica mixta que vaig preparar per a l'Algaid’ART del mes d'octubre passat (llegir entrada resum).
Tot i que és una única peça, vaig pensar en tres escenes diferents i combinades, amb la seva pròpia gamma de colors i les seves formes.
- Interior. Vaig crear una peça amb forma de cor d'un vermell intens, que vaig enganxar al fons, i del qual sorgia un tornado de colors vermellosos, i que desembocaven a la part superior. Representa les emocions intenses, que solen associar-se al cor i al ritme accelerat, com la força que empeny les onades. com un brou dens que ha arribat a una ebullició.
- Exterior (text). Entre les dues parts més intenses de la peça, vaig escriure en blanc sobre el color de l'argila un dels meus fragments favorits de Les flors del mal de Baudelaire provenen del poema «L'home i el mar», i resa així:
Hombre, nadie ha sondeado el fondo de tus abismos,
¡Oh, mar, nadie conoce tus tesoros íntimos (…)!
- Exterior (part inferior). Com un contrapunt a la intensitat de colors càlids de l'interior de l'olla, a l'exterior pugen unes onades de mar blaves, fredes, que redueixen la temperatura i apaivaguen aquestes emocions intenses. Una calma marina que connecta amb allò natural, amb el ritme universal.
Abismes
Vaig triar el nom «Abismes» (abismos en castellà) en referència al fons de l'olla, on vaig col·locar el cor incandescent, i enllaçat amb el fragment del poema. Tots tenim abismes particulars que ens acceleren el cor, i molts passen part de la seva vida buscant aquest mar que apaivagui aquest cor a l'abisme, que apagui els focs que provoquen incendis descontrolats, com aquests tresors que imaginem al fons dels mars.